Canals de comunicació

Un canal de comunicació és el mitjà de transmissió pel qual viatgen els senyals portadores de la informació que pretenen intercanviar emissor i receptor. És freqüent referenciar-lo també com canal de dades. Els canals poden ser personals o massius: els canals personals són aquells on la comunicació és directa. Veu a veu. Pot donar-se d'un a un o d'un a varis. Els canals massius poden ser escrit, radial, televisiu i informàtic. Així successivament es poden anar identificant els diferents canals de transmissió del pensament. En telecomunicacions, el terme canal també té els següents significats: 1. Una connexió entre els punts d'inici i terminació d'un circuit. 2. Un camí únic facilitat mitjançant un mitjà de transmissió que pot ser: 1. Amb separació física, tal com un parell d'un cable multipares. 2. Amb separació elèctrica, tal com la multiplexación per divisió de freqüència (MDF) o per divisió de temps (MDT). 3. Un camí per al transport de senyals elèctrics o electromagnètiques, usualment distingit d'altres camins paral·lels mitjançant algun dels mètodes assenyalats en el punt anterior. 4. En conjunció amb una predeterminada lletra, nombre o codi, fa referència a una radiofreqüència específica. 5. Porció d'un mitjà d'emmagatzematge, tal com una pista o banda, que és accessible a un cap o estació de lectura o escriptura. 6. En un sistema de comunicacions, és la part que connecta una font (generador) a un albelló (receptor) de dades. En comunicació, cada canal de transmissió és adequat per a alguns senyals concrets i no tots serveixen per a qualsevol tipus de senyal. Per exemple, el senyal elèctric es propaga bé per canals conductors, però no ocorre el mateix amb els senyals lluminosos. Un canal està definit des del punt de vista telemàtic per les seves propietats físiques: naturalesa del senyal que és capaç de transmetre, velocitat de transmissió, ample de banda, nivell de soroll que genera, manera d'inserció d'emissors i receptors, etc. L'exemple més comú de canal acústic és l'atmosfera. Per a senyals electromagnètics es pot utilitzar multitud de canals depenent de la freqüència dels senyals transmesos: cables, el buit (satèl·lits), la pròpia atmosfera, etc. Un cas particular de canal electromagnètic són les fibres òptiques, especialitzades en transmissions lluminoses, extraordinàriament ràpides i insensibles al soroll o les possibles contaminacions del senyal lluminós.